2. FORMES I FUNCIONS DELS ATUELLS D’AIGUA
Formes i funcions en PDF
2.1. Formes i funcions dels atuells d’aigua: les morfologies
Hi ha una gran quantitat i varietat d’atuells d’aigua fets amb terrissa que cobreixen les diferents necessitats domèstiques. Els classifiquem segons la seva forma bàsica, conformant diferents famílies d’atuells o morfologies, de les quals el càntir n’és una, però n’hi ha d’altres: cànters, cànters amb broc o amb galet, poals o els catúfols. Cada morfologia pot tenir, alhora, diverses variants, les tipologies.
Normalment, cada atuell té una forma específica per complir una funció concreta. Per exemple, els cànters servien per transportar l’aigua, però no per beure, mentre que els poals eren per treure l’aigua del pou. De vegades trobem, però, atuells diferents complint una mateixa funció, com per exemple els cànters amb galet i els càntirs, que servien per beure aigua a galet.
L’ús d’un atuell o altre depèn, bàsicament, de factors culturals que varien en el temps i l’espai geogràfic. Per exemple, els càntirs eren gairebé desconeguts fora de Catalunya fins mitjans del segle XIX, mentre que a la resta de la Península l’atuell d’aigua principal era el cànter, exceptuant el País Basc, on s’utilitzava la pedarra.
2.2. Cànters
Forma: Gran cos globular com a dipòsit obert amb un coll a la part superior i una o dues anses laterals. Acostuma a ser més gran que els càntirs.
Ús: Transport i emmagatzematge d’aigua.
Traduccions: Cántaro o cántara (castellà), cruche (francès), pitcher (anglès).
Implantació geogràfica: És característic de les comarques meridionals i de ponent de Catalunya. És l’atuell d’aigua més comú a Espanya i Portugal.
2.3. Cànters amb galet: canterella, cantereta, gargola,
Forma: És un híbrid del càntir i el cànter. Té la forma del cànter però disposa d’un galet per beure a la part superior del ventre. Acostuma ser de mida més petita que el cànter.
Ús: Per beure aigua a galet. Altres noms: Cantereta, gargola.
Traduccions: Botija o cantarilla (castellà).
Implantació geogràfica: Són característics de les zones on es troben els cànters: Comarques meridionals i de ponent de Catalunya i Espanya.
2.4. Cànters de carreter:
Forma: Cànter amb cos quasi esfèric i un costat pla per a recolzar-se, normalment es penjava d’una corda lligada entre les dues anses.
Ús: Per transportar i beure aigua amb carro, al camp, etc.
2.5. Cantimplores
Forma: Similar a la del càntir de carreter, però sense el galet per beure.
Ús: Per a transportar i beure aigua o via al camp o altres indrets. Normalment es penjava d’una corda lligada a les dues nanses. Durant el segle XX ja no se’n fan de terrissa, però si d’altres materials més resistents, especialment de metall.
Traduccions: Cantimplora (castellà), gourde (castellà), canteen (anglès), pilgrim flask
2.5. Poals
Forma: Cos igual que el càntir però amb boca d’obertura a la part superior per a l’emplenat i un sol broc pel buidat.
Ús: Per treure i transportar l’aigua del pou.
Traduccions: Pozal (castellà).
Implantació geogràfica: Atuell actualment en desús. Se’n coneixen molts exemplars a Catalunya des del segle XIV.
2.6. Cànters amb broc: doll, pedarra, dorca,...
Forma: Cànter amb un broc per abocar l’aigua. La seva forma concreta i nom varia en funció de les variants geogràfiques on els trobem:
- Doll: Cànter amb broc i tres anses, completament envernissat en verd. És característic de Cadaqués i es feia a Figueres.
- Pedarra: Cànter amb broc i una ansa contraposada al broc, generalment envernissat en blanc. És característic del País Basc i Occitània.
- Dorca o dorga: De forma similar al doll, era característic de la Provença i el Llenguadoc.
2.7. Gerra d’aiguamans:
Forma: Gerra de mida mitjana o gran amb un forat a la part inferior on s’hi posava una aixeta. Se situava a sobre d’una pica i. És trobava sobretot en les masies riques i sagristies d’esglésies.
Ús: Servia per rentar-se les mans. Actualment en desús.
2.8. Càntir
Forma: Atuell tancat, amb cos globular com a dipòsit, ansa superior, generalment amb un broc gros per a emplenat i un broc petit (galet) per a beure a galet. Pot variar en forma i mides segons les tipologies
Ús: Per transportar l’aigua i beure a galet, segons les tipologies, també per: dipòsit, oli, regadora, bateig, sulfatar, decoració i altres. També n’hi ha per a oli i vi.
Altres noms: Silló, selló, pitxer, pitxell, entre altres.
Traduccions: Botijo (castellà), gargoulette (francès).
Implantació geogràfica: Des del segle XV el trobem sobretot a les comarques de Girona i Barcelona. A partir del segle XIX s’expandeix per tota la Península, Rosselló, Llenguadoc, i Nord d’Àfrica.
2. FORMES I FUNCIONS DELS ATUELLS D’AIGUA
Formes i funcions en PDF
2.1. Formes i funcions dels atuells d’aigua: les morfologies
Hi ha una gran quantitat i varietat d’atuells d’aigua fets amb terrissa que cobreixen les diferents necessitats domèstiques. Els classifiquem segons la seva forma bàsica, conformant diferents famílies d’atuells o morfologies, de les quals el càntir n’és una, però n’hi ha d’altres: cànters, cànters amb broc o amb galet, poals o els catúfols. Cada morfologia pot tenir, alhora, diverses variants, les tipologies.
Normalment, cada atuell té una forma específica per complir una funció concreta. Per exemple, els cànters servien per transportar l’aigua, però no per beure, mentre que els poals eren per treure l’aigua del pou. De vegades trobem, però, atuells diferents complint una mateixa funció, com per exemple els cànters amb galet i els càntirs, que servien per beure aigua a galet.
L’ús d’un atuell o altre depèn, bàsicament, de factors culturals que varien en el temps i l’espai geogràfic. Per exemple, els càntirs eren gairebé desconeguts fora de Catalunya fins mitjans del segle XIX, mentre que a la resta de la Península l’atuell d’aigua principal era el cànter, exceptuant el País Basc, on s’utilitzava la pedarra.
2.2. Cànters
Forma: Gran cos globular com a dipòsit obert amb un coll a la part superior i una o dues anses laterals. Acostuma a ser més gran que els càntirs.
Ús: Transport i emmagatzematge d’aigua.
Traduccions: Cántaro o cántara (castellà), cruche (francès), pitcher (anglès).
Implantació geogràfica: És característic de les comarques meridionals i de ponent de Catalunya. És l’atuell d’aigua més comú a Espanya i Portugal.
2.3. Cànters amb galet: canterella, cantereta, gargola,
Forma: És un híbrid del càntir i el cànter. Té la forma del cànter però disposa d’un galet per beure a la part superior del ventre. Acostuma ser de mida més petita que el cànter.
Ús: Per beure aigua a galet. Altres noms: Cantereta, gargola.
Traduccions: Botija o cantarilla (castellà).
Implantació geogràfica: Són característics de les zones on es troben els cànters: Comarques meridionals i de ponent de Catalunya i Espanya.
2.4. Cànters de carreter:
Forma: Cànter amb cos quasi esfèric i un costat pla per a recolzar-se, normalment es penjava d’una corda lligada entre les dues anses.
Ús: Per transportar i beure aigua amb carro, al camp, etc.
2.5. Cantimplores
Forma: Similar a la del càntir de carreter, però sense el galet per beure.
Ús: Per a transportar i beure aigua o via al camp o altres indrets. Normalment es penjava d’una corda lligada a les dues nanses. Durant el segle XX ja no se’n fan de terrissa, però si d’altres materials més resistents, especialment de metall.
Traduccions: Cantimplora (castellà), gourde (castellà), canteen (anglès), pilgrim flask
2.5. Poals
Forma: Cos igual que el càntir però amb boca d’obertura a la part superior per a l’emplenat i un sol broc pel buidat.
Ús: Per treure i transportar l’aigua del pou.
Traduccions: Pozal (castellà).
Implantació geogràfica: Atuell actualment en desús. Se’n coneixen molts exemplars a Catalunya des del segle XIV.
2.6. Cànters amb broc: doll, pedarra, dorca,...
Forma: Cànter amb un broc per abocar l’aigua. La seva forma concreta i nom varia en funció de les variants geogràfiques on els trobem:
- Doll: Cànter amb broc i tres anses, completament envernissat en verd. És característic de Cadaqués i es feia a Figueres.
- Pedarra: Cànter amb broc i una ansa contraposada al broc, generalment envernissat en blanc. És característic del País Basc i Occitània.
- Dorca o dorga: De forma similar al doll, era característic de la Provença i el Llenguadoc.
2.7. Gerra d’aiguamans:
Forma: Gerra de mida mitjana o gran amb un forat a la part inferior on s’hi posava una aixeta. Se situava a sobre d’una pica i. És trobava sobretot en les masies riques i sagristies d’esglésies.
Ús: Servia per rentar-se les mans. Actualment en desús.
2.8. Càntir
Forma: Atuell tancat, amb cos globular com a dipòsit, ansa superior, generalment amb un broc gros per a emplenat i un broc petit (galet) per a beure a galet. Pot variar en forma i mides segons les tipologies
Ús: Per transportar l’aigua i beure a galet, segons les tipologies, també per: dipòsit, oli, regadora, bateig, sulfatar, decoració i altres. També n’hi ha per a oli i vi.
Altres noms: Silló, selló, pitxer, pitxell, entre altres.
Traduccions: Botijo (castellà), gargoulette (francès).
Implantació geogràfica: Des del segle XV el trobem sobretot a les comarques de Girona i Barcelona. A partir del segle XIX s’expandeix per tota la Península, Rosselló, Llenguadoc, i Nord d’Àfrica.