Horari:
Dimarts a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Dissabtes d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h
Diumenges i festius: d'11 h a 14 h
Lloc: Sala d'exposicions temporals del Museu del Càntir
Organitza: Museu del Càntir
Preu: gratuït
Manuel Clemente Ochoa és un catedràtic, escultor i pintor que neix el 1937 a Cascante i es forma en un eix de ciutats que uneix Pamplona amb Saragossa i Barcelona. Diferents museus exhibeixen permanentment la seva producció; tanmateix, espais públics de diverses ciutats europees i de l'orient mitjà acullen la seva obra monumental.
La seva obra presenta tres etapes fins al moment: una primera de realisme acadèmic en què predomina la pintura; una segona, en la qual en les formes piramidals de la seva escultura apareixen torsos troncals rematades en petites i delicades líriques; i una tercera, on el geometrisme i l'abstracció sotmeten a les figures a una estilització de ritmes i formacions dinàmiques, plenes de gest i vida.
Cal no oblidar però la producció ceràmica de l’artista, fruit de la tasca duta a terme durant els anys setanta, als estius amb argiles canàries i la resta de l’any amb altres de catalanes, amb uns personalíssims i originals càntirs representant retrats grotescos, policroms tots ells, que sovint l’autor relacionava amb la gestualitat dels cantaires que sobreactuen.
Horari:
Dimarts a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Dissabtes d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h
Diumenges i festius: d'11 h a 14 h
Lloc: Sala d'exposicions temporals del Museu del Càntir
Organitza: Museu del Càntir
Preu: gratuït
Manuel Clemente Ochoa és un catedràtic, escultor i pintor que neix el 1937 a Cascante i es forma en un eix de ciutats que uneix Pamplona amb Saragossa i Barcelona. Diferents museus exhibeixen permanentment la seva producció; tanmateix, espais públics de diverses ciutats europees i de l'orient mitjà acullen la seva obra monumental.
La seva obra presenta tres etapes fins al moment: una primera de realisme acadèmic en què predomina la pintura; una segona, en la qual en les formes piramidals de la seva escultura apareixen torsos troncals rematades en petites i delicades líriques; i una tercera, on el geometrisme i l'abstracció sotmeten a les figures a una estilització de ritmes i formacions dinàmiques, plenes de gest i vida.
Cal no oblidar però la producció ceràmica de l’artista, fruit de la tasca duta a terme durant els anys setanta, als estius amb argiles canàries i la resta de l’any amb altres de catalanes, amb uns personalíssims i originals càntirs representant retrats grotescos, policroms tots ells, que sovint l’autor relacionava amb la gestualitat dels cantaires que sobreactuen.