Establir una relació directa amb la matèria, treballant des del cos i amb el cos. En la meva ceràmica de gran format, la forma no es projecta, sinó que s’habita: sorgeix d’un diàleg físic amb l’argila, a escala humana, gairebé íntima.

El procés és lent, carregat de presència i escolta. No busco imposar una estructura, sinó acompanyar-ne la construcció des de la fragilitat, la resistència i la transformació.

El foc i el temps deixen empremta, convertint cada peça en un registre viu del seu propi esdevenir.

Per això, les meves peces no són objectes tancats, sinó formes habitades: espais oberts al gest, a la memòria i a l’experiència.