Laura Roca presenta, al Museu del Càntir d'Argentona,
la seva obra més íntima, territoris secrets on ella s'endinsa cercant una altra realitat més enllà de les paraules
A l’ombra del temps
"Llum i ombra són els dos elements entre els que es mou l’obra que he anat fent fins ara. Elements indestriables que, per a mi, estan íntimament lligats a la pròpia vida i a la idea del pas del temps. El temps vist des de dues facetes aparentment oposades: d’una banda, des del seu aspecte fugisser, en constant evolució, i de l’altra, des de la perdurabilitat en els rastres que deixa, en les seves empremtes.
En les obres resultants hi són presents, algunes vegades, el joc de la llum, la inestabilitat constant de les seves variacions – tan semblant a la permanent mobilitat de la pròpia existència - mentre, d’altres vegades, hi domina la presència d’empremtes, d’elements en tensa immobilitat, com un símbol de tot el que queda guardat en els plecs del temps.
Les capes de pintura, talment com estrats geològics, deixen veure zones d’ombra i de llum, que reflecteixen el substrat emocional, les variades superposicions del “jo”. Cada obra constitueix doncs un retrat íntim, una mena de paisatge sentimental".
Laura Roca
Entrevista a Laura Roca a càrrec de: ENLLAÇ. El digital cultural
https://youtu.be/onvAk3Bvymc?si=URFGLGwbmEgNbifM
Laura Roca presenta, al Museu del Càntir d'Argentona,
la seva obra més íntima, territoris secrets on ella s'endinsa cercant una altra realitat més enllà de les paraules
A l’ombra del temps
"Llum i ombra són els dos elements entre els que es mou l’obra que he anat fent fins ara. Elements indestriables que, per a mi, estan íntimament lligats a la pròpia vida i a la idea del pas del temps. El temps vist des de dues facetes aparentment oposades: d’una banda, des del seu aspecte fugisser, en constant evolució, i de l’altra, des de la perdurabilitat en els rastres que deixa, en les seves empremtes.
En les obres resultants hi són presents, algunes vegades, el joc de la llum, la inestabilitat constant de les seves variacions – tan semblant a la permanent mobilitat de la pròpia existència - mentre, d’altres vegades, hi domina la presència d’empremtes, d’elements en tensa immobilitat, com un símbol de tot el que queda guardat en els plecs del temps.
Les capes de pintura, talment com estrats geològics, deixen veure zones d’ombra i de llum, que reflecteixen el substrat emocional, les variades superposicions del “jo”. Cada obra constitueix doncs un retrat íntim, una mena de paisatge sentimental".
Laura Roca
Entrevista a Laura Roca a càrrec de: ENLLAÇ. El digital cultural
https://youtu.be/onvAk3Bvymc?si=URFGLGwbmEgNbifM