ENTRE LA MATERIA I L’EMOCIÓ, RES NO ÉS PLA.
Aquest recull d’obres és un crit suau que brolla de l’interior, una explosió continguda de sentiments i vivències que es materialitzen a través del ciment.
Línies i espais que no busquen la perfecció formal, cada traç i textura és un gest espontani, impulsat per l’instint més que per la norma. L’obra neix del diàleg directe amb els materials, del silenci interior que esdevé veu visual.
Aquestes creacions conviden a mirar des de dins, a sentir sense pressa, a escoltar l’art quan deixa de cercar respostes. Cada peça és un espai obert, un moment congelat on l’emoció pren forma i es mostra tal qual és.
Treballar el ciment és un acte de resistència i sensibilitat, donar forma a l’instant, congelar emocions en la matèria, transformar la duresa en expressió poètica. Aquí, el ciment deixa de ser un simple material funcional per convertir-se en llenguatge i poesia visual. Aquestes obres no imposen significats, sinó que obren espais de contemplació. Són una invitació a mirar amb calma, a escoltar el que no es diu amb paraules, a sentir la matèria com a reflex de la nostra humanitat.
Núria Guinovart
ENTRE LA MATERIA I L’EMOCIÓ, RES NO ÉS PLA.
Aquest recull d’obres és un crit suau que brolla de l’interior, una explosió continguda de sentiments i vivències que es materialitzen a través del ciment.
Línies i espais que no busquen la perfecció formal, cada traç i textura és un gest espontani, impulsat per l’instint més que per la norma. L’obra neix del diàleg directe amb els materials, del silenci interior que esdevé veu visual.
Aquestes creacions conviden a mirar des de dins, a sentir sense pressa, a escoltar l’art quan deixa de cercar respostes. Cada peça és un espai obert, un moment congelat on l’emoció pren forma i es mostra tal qual és.
Treballar el ciment és un acte de resistència i sensibilitat, donar forma a l’instant, congelar emocions en la matèria, transformar la duresa en expressió poètica. Aquí, el ciment deixa de ser un simple material funcional per convertir-se en llenguatge i poesia visual. Aquestes obres no imposen significats, sinó que obren espais de contemplació. Són una invitació a mirar amb calma, a escoltar el que no es diu amb paraules, a sentir la matèria com a reflex de la nostra humanitat.
Núria Guinovart