Exposició de pintura on l'artista ens presenta una part de la seva extensa sèrie "Geografies del silenci", creada entre els anys 2004 i 2006. Les obres exposades al museu les podrem veure per primer cop.
"Al llarg de la seva trajectòria ha manifestat una predilecció per casar la seva opció pictòrica amb la música i sobretot amb la poesia. Geografies del silenci és el títol d’una sèrie on aquestes connotacions es fan especialment evidents.
Salinas hi accentua el rigor del color i l’expressivitat del gest i desenvolupa un seguit de textures cada vegada formalment més depurades i matèricament més denses. De manera progressiva, cada peça de la sèrie suposa un pas ferm cap a una concepció lírica de la pintura, cap a nous espais de recerca i de reflexió sense que hi hagi un tall brusc i radical amb el que s’ha fet anteriorment.
Salinas és conscient que hi ha molts tipus de silencis i que, per tant, el recorregut és susceptible de ser transformat: des del silenci de l’aigua al silenci de la terra, del silenci de la llum al de la nit..., els matisos són infinits i del que es tracta és de poder captar a l’obra la més àmplia varietat possible partint d’un mateix, perquè no hi ha silenci alhora més prometedor i fructífer que el del creador mateix davant l’obra encara no realitzada.
Geografies del silenci, però també racons de l’ànima, estats d’introspecció que el color transforma en vers". Mireia Guillaumes de la revista “Bonart”, setembre 2005
ALBUM DE FOTOS
Exposició de pintura on l'artista ens presenta una part de la seva extensa sèrie "Geografies del silenci", creada entre els anys 2004 i 2006. Les obres exposades al museu les podrem veure per primer cop.
"Al llarg de la seva trajectòria ha manifestat una predilecció per casar la seva opció pictòrica amb la música i sobretot amb la poesia. Geografies del silenci és el títol d’una sèrie on aquestes connotacions es fan especialment evidents.
Salinas hi accentua el rigor del color i l’expressivitat del gest i desenvolupa un seguit de textures cada vegada formalment més depurades i matèricament més denses. De manera progressiva, cada peça de la sèrie suposa un pas ferm cap a una concepció lírica de la pintura, cap a nous espais de recerca i de reflexió sense que hi hagi un tall brusc i radical amb el que s’ha fet anteriorment.
Salinas és conscient que hi ha molts tipus de silencis i que, per tant, el recorregut és susceptible de ser transformat: des del silenci de l’aigua al silenci de la terra, del silenci de la llum al de la nit..., els matisos són infinits i del que es tracta és de poder captar a l’obra la més àmplia varietat possible partint d’un mateix, perquè no hi ha silenci alhora més prometedor i fructífer que el del creador mateix davant l’obra encara no realitzada.
Geografies del silenci, però també racons de l’ànima, estats d’introspecció que el color transforma en vers". Mireia Guillaumes de la revista “Bonart”, setembre 2005
ALBUM DE FOTOS