EXPOSICIÓ AL SALÓ DE PEDRA DE L'ANTIC AJUNTAMENT (Carrer Gran, 61)
Aquesta mostra es fa amb motiu de ser Romania el país convidat en aquesta edició d’ARGILLÀ ARGENTONA. El principal motiu d’haver escollit Romania és que és el tercer membre de l’Agrupació Europea de Ciutats de la Ceràmica (AEuCC), descomptant Espanya, i l’únic després d’Itàlia i França que encara no havia estat convidat a la nostra fira. Un altre important raó és que Romania és per nosaltres un país força desconegut i encara ho és més la seva cultura i molt més la seva ceràmica, fet que volem pal·liar en la mesura del possible amb aquesta exposició.
La ceràmica romanesa es mou, com en altres països de l’Est (com Polònia i Hongria), entre una llarga i antiga tradició que ha arribat amb força fins als nostres dies i una generació de joves ceramistes que han apostat amb força per nous llenguatges expressius i noves tècniques.
En el primer bloc hi trobem una terrissa de caire essencialment funcional i decorativa, produïda en municipis de llarga tradició terrissaire, entre les quals destaca Horezu, que vindria a ser com la capital de la ceràmica romanesa, amb un important nombre de petits tallers en actiu i amb la fira de referència del país, anomenada Cocosul d’Hurez, que se celebra cada any a principis de juny. Cal fer especial esment de la seva tècnica decorativa, declarada per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2012 i que es pot veure en moltes de les peces d’aquesta mostra i a les parades dels terrissaires convidats a la fira d’enguany. Es decoren els objectes en tons foscos de color marró, vermell, verd, blau i color marfil, mitjançant una banya de bou buida i un pal de punta fina, tot fent com unes aigües i formes en zig-zag. El gall és el motiu decoratiu central, específic de la zona, però també hi trobem peixos, coloms, raïm, fulles, blat i elements geomètrics.
Pel que fa a la ceràmica de creació contemporània, en tenim poques referències, però en una ràpida cerca podem destacar a Arina Ailincăi, Bianca Boeroiu, Cristina Bolborea, Adela Bonaţ, Vasile Cercel, Gherghina Costea, Georgiana Cozma, Marta Jakobovits , Romana Mateiaş, Aniela Ovadiuc, Monika Pădureţ, Cristina Popescu Russu, Ioana Şetran i Simona Tănăsescu. Tots ells són joves talents que estan en fase de creixement i de desenvolupament d’un llenguatge propi. Estem davant d’un moviment ceràmic que s’està apropant a les tendències creatives internacionals, tot i que encara no ha assolit un nivell d’excel·lència com per a figurar entre les millors produccions, tot i que de ben segur en un futur no gaire llunyà en sentirem a parlar com un important focus de creació en ceràmica contemporània.
Gaudiu d’aquesta mostra de ceràmica romanesa, especialment atenent a les poques oportunitats que tenim de veure obres d’aquest país a Catalunya.
EXPOSICIÓ AL SALÓ DE PEDRA DE L'ANTIC AJUNTAMENT (Carrer Gran, 61)
Aquesta mostra es fa amb motiu de ser Romania el país convidat en aquesta edició d’ARGILLÀ ARGENTONA. El principal motiu d’haver escollit Romania és que és el tercer membre de l’Agrupació Europea de Ciutats de la Ceràmica (AEuCC), descomptant Espanya, i l’únic després d’Itàlia i França que encara no havia estat convidat a la nostra fira. Un altre important raó és que Romania és per nosaltres un país força desconegut i encara ho és més la seva cultura i molt més la seva ceràmica, fet que volem pal·liar en la mesura del possible amb aquesta exposició.
La ceràmica romanesa es mou, com en altres països de l’Est (com Polònia i Hongria), entre una llarga i antiga tradició que ha arribat amb força fins als nostres dies i una generació de joves ceramistes que han apostat amb força per nous llenguatges expressius i noves tècniques.
En el primer bloc hi trobem una terrissa de caire essencialment funcional i decorativa, produïda en municipis de llarga tradició terrissaire, entre les quals destaca Horezu, que vindria a ser com la capital de la ceràmica romanesa, amb un important nombre de petits tallers en actiu i amb la fira de referència del país, anomenada Cocosul d’Hurez, que se celebra cada any a principis de juny. Cal fer especial esment de la seva tècnica decorativa, declarada per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2012 i que es pot veure en moltes de les peces d’aquesta mostra i a les parades dels terrissaires convidats a la fira d’enguany. Es decoren els objectes en tons foscos de color marró, vermell, verd, blau i color marfil, mitjançant una banya de bou buida i un pal de punta fina, tot fent com unes aigües i formes en zig-zag. El gall és el motiu decoratiu central, específic de la zona, però també hi trobem peixos, coloms, raïm, fulles, blat i elements geomètrics.
Pel que fa a la ceràmica de creació contemporània, en tenim poques referències, però en una ràpida cerca podem destacar a Arina Ailincăi, Bianca Boeroiu, Cristina Bolborea, Adela Bonaţ, Vasile Cercel, Gherghina Costea, Georgiana Cozma, Marta Jakobovits , Romana Mateiaş, Aniela Ovadiuc, Monika Pădureţ, Cristina Popescu Russu, Ioana Şetran i Simona Tănăsescu. Tots ells són joves talents que estan en fase de creixement i de desenvolupament d’un llenguatge propi. Estem davant d’un moviment ceràmic que s’està apropant a les tendències creatives internacionals, tot i que encara no ha assolit un nivell d’excel·lència com per a figurar entre les millors produccions, tot i que de ben segur en un futur no gaire llunyà en sentirem a parlar com un important focus de creació en ceràmica contemporània.
Gaudiu d’aquesta mostra de ceràmica romanesa, especialment atenent a les poques oportunitats que tenim de veure obres d’aquest país a Catalunya.