Marc Iturri. Ararat
Agenda
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
27
|
28
|
29
|
30
|
31
|
1
|
2
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24
|
25
|
26
|
27
|
28
|
29
|
30
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
31
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ararat
Existeix un lloc que, quan decideixes romandre-hi, la tria el fa únic.
Tant se val si és bonic o no. Si és un territori comprensible o inexplicable. Perquè resulta ser el lloc.
Territori salvatge i humanitzat alhora. Dues cares d’un mateix ésser. Hi ha quelcom, però, molt fi, imperceptible i íntim, que uneix aquests dos móns i els fa inseparables i depenents.
I és en aquest fràgil equilibri on podem restar i fonamentar.