4. TIPOLOGIES DEL CÀNTIR. Un càntir per a cada funció
Tipologies del càntir PDF
El càntir ha estat, amb molta diferència, l’atuell per aigua del qual se n’han fet més variants, que agrupem en tipologies. Cada tipologia té unes característiques pròpies que el diferencien de les altres i està destinada a uns usos específics.
En total, podem diferenciar més de trenta tipologies diferents del càntir, el que prova la gran capacitat d’adaptació d’aquest magnífic atuell, donant solució a les necessitats més diverses de la societat, des de beure, regar o batejar a, simplement, decorar la nostra llar.
La majoria de tipologies són de recent creació, doncs no existien abans del segle XX, però altres, com els anulars (de tortell) o els d’oli, tenen una llarga tradició històrica que es remunta a milers d’anys, fet que ens demostra la persistència cultural dels objectes més ben adaptats i útils.
Com a resultat del procés d’industrialització i predomini de la societat urbana, el càntir ha perdut, en bona part, el seu interès funcional, fent que molts exemplars siguin més apreciats pel seu valor històric, etnològic i patrimonial que, pròpiament, com a objecte utilitari.
4.1. Càntirs de colla
Ús: Per a transportar i beure aigua en feines col·lectives, especialment usats per colles de segadors i carboners,
Característiques: Càntirs de gran capacitat, de 10 a 20 litres, amb broc i galet. Feien fins a 45 cm d’alt.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental.
4.2. Càntirs d’oli
Ús: Per a contenir oli.
Característiques: Té un sol broc, normalment amb bec per tal de fer el raig prim. La seva mida varia des del mig litre als 12 litres. Acostuma a anar completament vidrat per tal que no traspui, si bé se n’havien fet en terrissa negra o fumada sense vidrar.
Àrea de producció: Catalunya.
4.3. Càntirs dipòsit
Ús: Per transportar l’aigua des de les fonts o les basses de les cases de pagès i servir de dipòsit a la llar. Compleix la mateixa funció que els cànters en altres zones.
Característiques: Càntirs de terrissa de gran tamany i capacitat amb un sol broc. Tenien una cabuda d’uns 24 litres i uns 50 cm d’alt. Eren els més grans que es feien.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental.
4.4. Càntirs comuns
Ús: Per transportar i beure aigua a galet.
Característiques: Càntir de terrissa, format per dipòsit, nansa, broc i galet. Pot ser sense envernissar ni vidrar o vidrat solament en la seva part superior, per tal de poder traspuar i refrescar bé l’aigua. Capacitat entorn els 6 litres i de 30 a 40 cm d’alçada.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica, Catalunya Nord, Llenguadoc i Nord d’Àfrica. S’ha fet a quasi tots els centres terrissers peninsulars.
4.5. Càntirs d’hivern
Ús: Igual que els comuns, però usats sobretot en llocs freds o durant l’hivern.
Característiques: Càntirs idèntics als comuns, però completament vidrats, perdent així la seva capacitat de traspuar i refrescar l’aigua. Sovint van decorats amb engalbes i vernissos.
Àrea de producció: Antigament només es produïen a Catalunya, però al llarg d’aquest segle s’ha extès degut a les seves grans possibilitats de decoració.
4.6. Càntirs de vidre
Ús: Pel servei d’aigua a la taula de famílies benestants, i també per ornament de la llar.
Característiques: Similars als càntirs comuns, però realitzats amb vidre bufat. Alguns d’ells, especialment els més antics (segles XVIII i XIX) van decorats de forma extraordinària, fet que els convertia en objectes d’autèntic luxe.
Àrea de producció: Catalunya i Mallorca
4.7. Càntirs de barca o de pescador
Ús: Per a contenir i beure aigua en les barques, usat especialment pels pescadors de tota la costa catalana, valenciana i a les Illes Balears.
Característiques: Càntir amb la base molt ampla per tal d’evitar que es tombés amb el moviment de la barca.
Àrea de producció: Litoral mediterrani de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Son remarcables els de La Bisbal (Empordà), Agost (Alacant), Ciutadella (Menorca) i Mallorca.
4.8. Càntirs cilíndrics o de “tap de suro”
Ús: Per a beure a galet
Característiques: Tenen la botxa o dipòsit cilíndric o lleugerament més estrets de la base, adoptant la forma d’un tap de suro. També se’l coneix com a càntir o silló "de moda”.
Àrea de producció: Molt estesa per la Península Ibèrica. Destaquen els de Verdú, Piera, Tivenys, Ocaña, Jiménez de Jamuz, Guadix i Talavera de la Reina.
4.9. Càntirs de camp: mamet, barralina i pitxell
Ús: Per a transportar aigua (i també vi) al camp.
Característiques: Portaven el broc i galet protegits i, en el cas del mamet i el barral tenien dues nanses, per tal de lligar-hi una corda i portar-lo penjat. La barralina era molt xata, amb la base molt ample.
Àrea de producció: Són característics del nord-est de Catalunya, especialment de l’Empordà. El mamet es produïa, sobretot, a La Bisbal; el barral a Figueres i la barralina a Quart o pitxell al Vallès (Sabadell)
4.10. Càntirs tipus cantimplora
Ús: Per a transportar i beure aigua en sortides i excursions. En ser pla dels costats, era més fàcil caminar.
Característiques: Càntirs aplanats dels costats i de capacitat relativament reduïda; inferior als 3 litres.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental. En coneixem exemplars des de finals del segle XVIII.
4.11. Càntirs de nevera
Ús: Per a refrescar l’aigua a la nevera i beure a galet.
Característiques: Càntir de terrissa de reduïdes dimensions i molt pla, per tal d’encabir-lo en els prestatges de les neveres.
Àrea de producció: Península Ibèrica. Aquest variant del càntir va ser creada a mitjans del segle XX, quan es va generalitzar l’ús de les neveres.
4.12. Càntirs anulars o “de tortell”
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del cercle solar.
Característiques: Càntir en que el dipòsit té forma d’anell o “de tortell”. Els contemporanis són amb l’anell en disposició vertical sobre un peu, mentre que els de l’Antiguitat clàssica eren amb l’anell apaïsat.
Àrea de producció: En l’època contemporània es fan a tota la Península Ibèrica i Rosselló. En l’Antiguitat clàssica els trobem en tota la conca del Mar Mediterrani.
4.13. Càntirs d’infant
Ús: Per tal que els infants anessin a buscar aigua a les fonts.
Característiques: Similars, però més petits que els càntirs comuns. Tenien una capacitat a l’entorn d’un litre i una alçada inferior als 15 cm.
Àrea de producció: Catalunya
4.14. Càntirs de regadora
Ús: Per a regar plantes.
Característiques: Càntir en que el galet ha estat substituït per una “pinya de rall” o regadora. Té una capacitat d’entre 5 i 10 litres.
Àrea de producció: Catalunya.
4.15. Càntirs de doble broc
Ús: Per a refredar les llantes quan es col·locaven a les rodes de fusta dels carros i també per omplir les sulfatadores per a sulfatar les vinyes.
Característiques: Càntir de mida gran i dos brocs grossos, per tal que l’omplenat i buidat del càntir sigui el més ràpid possible.
Àrea de producció: Empordà i Catalunya central.
4.16. Càntirs de peu
Ús: Ornamental i per a beure a galet
Característiques: Càntirs en que el dipòsit o botxa descansa sobre un peu, aconseguint major esveltesa. Acostumen a anar envernissats i sovint ricament decorats. Altres tipologies de càntirs, les de més luxe, usen sovint peu, com els càntirs de tortell o els de vidre.
Àrea de producció: Des del segle XVIII se’n coneixen exemplars i abunden a tota la Península Ibèrica durant el segle XX. Destaquen els d’Agost (Alacant).
4.17. Càntirs d’engany
Ús: Ornamental i per a enganyar o fer broma
Característiques: Són càntirs d’altres tipologies als quals s’hi ha posat dos o més galets per a beure, però normalment només un raja, els demés estan tapats interiorment, de manera que no se sap quin és el galet que raja i pot mullar a qui vulgui beure d’un galet fals.
Àrea de producció: A tota la Península Ibèrica.
4.18. Càntirs antropomorfes
Ús: Decoratiu i de representació simbòlica del món dels humans.
Característiques: Càntirs amb forma humana. Les figures més representades són el capellà i la mare de Déu.
Àrea de producció: Algunes terrisseries d’Espanya i Portugal. Són remarcables els capellans de Jiménez de Jamuz (Lleó) i Barcelos (Portugal), així com les figures de la Mare de Déu de Manises (València).
4.19. Càntirs zoomorfes
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del món animal.
Característiques: Càntirs amb forma d’animals. Destaquen els de brau, gall, drac i mussol. És una de les tipologies més antigues, doncs ja tenim exemplars datats a l’Edat del Bronze a la Mediterrània.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Destaquen els càntirs de brau d’Andújar (Jaén) i de Cuenca, els de gall d’Agost (Alacant) Mataró i Olot., els del drac de Breda (la Selva) i Cuenca i els de mussol d’Esparreguera (Baix Llobregat). En l’Antiguitat clàssica els trobem per tota la conca del Mar Mediterràni. La majoria dels primers càntirs coneguts són zoomorfes, especialment els de l’Edat del Bronze, doncs als inicis, les formes d’atuells vàren imitar formes de la naturalesa. Una de les representacions més antigues del càntir és la del brau, ja iniciada en les pintures rupestres, però també trobem en l’antiguitat porcs, ocells i galls, entre altres animals.
4.20. Càntirs de tronc
Ús: Ornamental i de representació simbòlica dels arbres com a representació de l’univers, perquè el repeteix i el resumeix.
Característiques: El dipòsit i també la nansa i brocs del càntir adquireixen l’aparença d’un tronc d’arbre.
Àrea de producció: Catalunya. Destaquen els de Ginestar, Torredembarra i sant Julià de Vilatorta (Osona).
4.21. Càntirs de metall
Ús: Per transportar i beure aigua on era fàcil que el càntir rebés cops: fàbriques, tallers i granges.
Característiques: Similars als comuns, però fets amb diferents metalls. Els més usats foren l’aram i el zenc. Alguns portaven la nansa, broc i galet de llautó.
Àrea de producció: Catalunya
4.22. Càntirs de fusta i suro
Ús: Per a transportar i beure aigua, normalment en fàbriques, tallers, granges i, en general, allà on no eren aconsellables els càntirs de terrissa per la seva fragilitat.
Característiques: Similars als càntirs comuns, però fets amb fusta, el que els feia més resistents als cops, si bé no refrescaven l’aigua.
Àrea de producció: Catalunya.
4.23. Càntirs de fireta
Ús: Servien de joguina per als infants. Actualment han derivat en càntirs “miniatura” per a ús decoratiu. També s’inclouen els càntirs xiulet, anteriorment usats en festes religioses com el dia de Corpus Christi.
Característiques: Similars als comuns però de 2 a 5 cm d’alt. Són la mida més petita que es fa.
Àrea de producció: Península Ibèrica.
4.24. Càntirs de torre i de campanar
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del concepte d’elevació.
Característiques: La part superior del dipòsit està sobre-elevada, formant una torre. Els de campanar s’obtenen mitjançant la superposició de nanses.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Destaquen els de Tivenys, Tajueco (Sòria), La Rambla (Còrdova), Ocaña (Toledo) i els anomenats “de filigrana” d’Alba de Tormes (Salamanca)
4.25. Càntirs de bateig
Ús: Usats en la cerimònia religiosa del bateig dels infants.
Característiques: De mida similar als d’infant, però més decorats. Tenen una capacitat inferior al litre i uns 15 cm d’alt. Alguns d’ells, com els de l’Alcora (Castelló) tenen forma de corculla, símbol del sacrament de bateig.
Àrea de producció: Catalunya i País Valencià.
4.26. Càntirs d’ànima
Ús: Ornamental i de representació simbòlica de l’ànima interior, en contraposició al cos exterior. També se n’havien fet servir envernissats en negre com a senyal de dol.
Característiques: Càntir de doble cos, un exterior i calat (amb obertures) i un d’interior que és el que realment conté l’aigua.
Àrea de producció: Catalunya i País Valencià.
4.27. Càntirs decoratius
Ús: Ornamental
Característiques: Càntirs amb diferents formes i acabats destinats a complir una funció estètica, especialment destinats a les classes populars. Molts d’ells són realitzats a motlle i ricament decorats.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Molts d’ells són models antics que han estat profusament decorats, sovint amb gust estètic dubtós, per tal de satisfer els gustos d’una gran majoria de població, especialment a partir dels anys 1960 i 1970 en que els càntirs han perdut bona part de la seva raó de ser: un atuell funcional per a transportar i beure aigua. Destaquen els càntirs decoratius del País Valencià, especialment les sèries de Manises (València), Biar i Agost (Alacant).
4.28. Càntirs artístics
Ús: Estètic
Característiques: Són càntirs amb formes i decoracions variades, que sovint segueixen els corrents artístics de cada època. Molts d’ells són realitzats per grans artesans i artistes de reconegut prestigi. Normalment, les tècniques emprades són més sofisticades que amb les peces utilitàries, com la doble cocció, modelat a motlle i per colatge, ús d’esmalts i vernissos novedosos, entre altres.
Àrea de producció: Catalunya destaca per produccions molt acurades des de finals del segle XVII. Són remarcables els càntirs de pisa del segle XVIII, els modernistes i els d’artistes destacats, com Pablo Picasso.
4. TIPOLOGIES DEL CÀNTIR. Un càntir per a cada funció
Tipologies del càntir PDF
El càntir ha estat, amb molta diferència, l’atuell per aigua del qual se n’han fet més variants, que agrupem en tipologies. Cada tipologia té unes característiques pròpies que el diferencien de les altres i està destinada a uns usos específics.
En total, podem diferenciar més de trenta tipologies diferents del càntir, el que prova la gran capacitat d’adaptació d’aquest magnífic atuell, donant solució a les necessitats més diverses de la societat, des de beure, regar o batejar a, simplement, decorar la nostra llar.
La majoria de tipologies són de recent creació, doncs no existien abans del segle XX, però altres, com els anulars (de tortell) o els d’oli, tenen una llarga tradició històrica que es remunta a milers d’anys, fet que ens demostra la persistència cultural dels objectes més ben adaptats i útils.
Com a resultat del procés d’industrialització i predomini de la societat urbana, el càntir ha perdut, en bona part, el seu interès funcional, fent que molts exemplars siguin més apreciats pel seu valor històric, etnològic i patrimonial que, pròpiament, com a objecte utilitari.
4.1. Càntirs de colla
Ús: Per a transportar i beure aigua en feines col·lectives, especialment usats per colles de segadors i carboners,
Característiques: Càntirs de gran capacitat, de 10 a 20 litres, amb broc i galet. Feien fins a 45 cm d’alt.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental.
4.2. Càntirs d’oli
Ús: Per a contenir oli.
Característiques: Té un sol broc, normalment amb bec per tal de fer el raig prim. La seva mida varia des del mig litre als 12 litres. Acostuma a anar completament vidrat per tal que no traspui, si bé se n’havien fet en terrissa negra o fumada sense vidrar.
Àrea de producció: Catalunya.
4.3. Càntirs dipòsit
Ús: Per transportar l’aigua des de les fonts o les basses de les cases de pagès i servir de dipòsit a la llar. Compleix la mateixa funció que els cànters en altres zones.
Característiques: Càntirs de terrissa de gran tamany i capacitat amb un sol broc. Tenien una cabuda d’uns 24 litres i uns 50 cm d’alt. Eren els més grans que es feien.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental.
4.4. Càntirs comuns
Ús: Per transportar i beure aigua a galet.
Característiques: Càntir de terrissa, format per dipòsit, nansa, broc i galet. Pot ser sense envernissar ni vidrar o vidrat solament en la seva part superior, per tal de poder traspuar i refrescar bé l’aigua. Capacitat entorn els 6 litres i de 30 a 40 cm d’alçada.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica, Catalunya Nord, Llenguadoc i Nord d’Àfrica. S’ha fet a quasi tots els centres terrissers peninsulars.
4.5. Càntirs d’hivern
Ús: Igual que els comuns, però usats sobretot en llocs freds o durant l’hivern.
Característiques: Càntirs idèntics als comuns, però completament vidrats, perdent així la seva capacitat de traspuar i refrescar l’aigua. Sovint van decorats amb engalbes i vernissos.
Àrea de producció: Antigament només es produïen a Catalunya, però al llarg d’aquest segle s’ha extès degut a les seves grans possibilitats de decoració.
4.6. Càntirs de vidre
Ús: Pel servei d’aigua a la taula de famílies benestants, i també per ornament de la llar.
Característiques: Similars als càntirs comuns, però realitzats amb vidre bufat. Alguns d’ells, especialment els més antics (segles XVIII i XIX) van decorats de forma extraordinària, fet que els convertia en objectes d’autèntic luxe.
Àrea de producció: Catalunya i Mallorca
4.7. Càntirs de barca o de pescador
Ús: Per a contenir i beure aigua en les barques, usat especialment pels pescadors de tota la costa catalana, valenciana i a les Illes Balears.
Característiques: Càntir amb la base molt ampla per tal d’evitar que es tombés amb el moviment de la barca.
Àrea de producció: Litoral mediterrani de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Son remarcables els de La Bisbal (Empordà), Agost (Alacant), Ciutadella (Menorca) i Mallorca.
4.8. Càntirs cilíndrics o de “tap de suro”
Ús: Per a beure a galet
Característiques: Tenen la botxa o dipòsit cilíndric o lleugerament més estrets de la base, adoptant la forma d’un tap de suro. També se’l coneix com a càntir o silló "de moda”.
Àrea de producció: Molt estesa per la Península Ibèrica. Destaquen els de Verdú, Piera, Tivenys, Ocaña, Jiménez de Jamuz, Guadix i Talavera de la Reina.
4.9. Càntirs de camp: mamet, barralina i pitxell
Ús: Per a transportar aigua (i també vi) al camp.
Característiques: Portaven el broc i galet protegits i, en el cas del mamet i el barral tenien dues nanses, per tal de lligar-hi una corda i portar-lo penjat. La barralina era molt xata, amb la base molt ample.
Àrea de producció: Són característics del nord-est de Catalunya, especialment de l’Empordà. El mamet es produïa, sobretot, a La Bisbal; el barral a Figueres i la barralina a Quart o pitxell al Vallès (Sabadell)
4.10. Càntirs tipus cantimplora
Ús: Per a transportar i beure aigua en sortides i excursions. En ser pla dels costats, era més fàcil caminar.
Característiques: Càntirs aplanats dels costats i de capacitat relativament reduïda; inferior als 3 litres.
Àrea de producció: Catalunya central i oriental. En coneixem exemplars des de finals del segle XVIII.
4.11. Càntirs de nevera
Ús: Per a refrescar l’aigua a la nevera i beure a galet.
Característiques: Càntir de terrissa de reduïdes dimensions i molt pla, per tal d’encabir-lo en els prestatges de les neveres.
Àrea de producció: Península Ibèrica. Aquest variant del càntir va ser creada a mitjans del segle XX, quan es va generalitzar l’ús de les neveres.
4.12. Càntirs anulars o “de tortell”
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del cercle solar.
Característiques: Càntir en que el dipòsit té forma d’anell o “de tortell”. Els contemporanis són amb l’anell en disposició vertical sobre un peu, mentre que els de l’Antiguitat clàssica eren amb l’anell apaïsat.
Àrea de producció: En l’època contemporània es fan a tota la Península Ibèrica i Rosselló. En l’Antiguitat clàssica els trobem en tota la conca del Mar Mediterrani.
4.13. Càntirs d’infant
Ús: Per tal que els infants anessin a buscar aigua a les fonts.
Característiques: Similars, però més petits que els càntirs comuns. Tenien una capacitat a l’entorn d’un litre i una alçada inferior als 15 cm.
Àrea de producció: Catalunya
4.14. Càntirs de regadora
Ús: Per a regar plantes.
Característiques: Càntir en que el galet ha estat substituït per una “pinya de rall” o regadora. Té una capacitat d’entre 5 i 10 litres.
Àrea de producció: Catalunya.
4.15. Càntirs de doble broc
Ús: Per a refredar les llantes quan es col·locaven a les rodes de fusta dels carros i també per omplir les sulfatadores per a sulfatar les vinyes.
Característiques: Càntir de mida gran i dos brocs grossos, per tal que l’omplenat i buidat del càntir sigui el més ràpid possible.
Àrea de producció: Empordà i Catalunya central.
4.16. Càntirs de peu
Ús: Ornamental i per a beure a galet
Característiques: Càntirs en que el dipòsit o botxa descansa sobre un peu, aconseguint major esveltesa. Acostumen a anar envernissats i sovint ricament decorats. Altres tipologies de càntirs, les de més luxe, usen sovint peu, com els càntirs de tortell o els de vidre.
Àrea de producció: Des del segle XVIII se’n coneixen exemplars i abunden a tota la Península Ibèrica durant el segle XX. Destaquen els d’Agost (Alacant).
4.17. Càntirs d’engany
Ús: Ornamental i per a enganyar o fer broma
Característiques: Són càntirs d’altres tipologies als quals s’hi ha posat dos o més galets per a beure, però normalment només un raja, els demés estan tapats interiorment, de manera que no se sap quin és el galet que raja i pot mullar a qui vulgui beure d’un galet fals.
Àrea de producció: A tota la Península Ibèrica.
4.18. Càntirs antropomorfes
Ús: Decoratiu i de representació simbòlica del món dels humans.
Característiques: Càntirs amb forma humana. Les figures més representades són el capellà i la mare de Déu.
Àrea de producció: Algunes terrisseries d’Espanya i Portugal. Són remarcables els capellans de Jiménez de Jamuz (Lleó) i Barcelos (Portugal), així com les figures de la Mare de Déu de Manises (València).
4.19. Càntirs zoomorfes
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del món animal.
Característiques: Càntirs amb forma d’animals. Destaquen els de brau, gall, drac i mussol. És una de les tipologies més antigues, doncs ja tenim exemplars datats a l’Edat del Bronze a la Mediterrània.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Destaquen els càntirs de brau d’Andújar (Jaén) i de Cuenca, els de gall d’Agost (Alacant) Mataró i Olot., els del drac de Breda (la Selva) i Cuenca i els de mussol d’Esparreguera (Baix Llobregat). En l’Antiguitat clàssica els trobem per tota la conca del Mar Mediterràni. La majoria dels primers càntirs coneguts són zoomorfes, especialment els de l’Edat del Bronze, doncs als inicis, les formes d’atuells vàren imitar formes de la naturalesa. Una de les representacions més antigues del càntir és la del brau, ja iniciada en les pintures rupestres, però també trobem en l’antiguitat porcs, ocells i galls, entre altres animals.
4.20. Càntirs de tronc
Ús: Ornamental i de representació simbòlica dels arbres com a representació de l’univers, perquè el repeteix i el resumeix.
Característiques: El dipòsit i també la nansa i brocs del càntir adquireixen l’aparença d’un tronc d’arbre.
Àrea de producció: Catalunya. Destaquen els de Ginestar, Torredembarra i sant Julià de Vilatorta (Osona).
4.21. Càntirs de metall
Ús: Per transportar i beure aigua on era fàcil que el càntir rebés cops: fàbriques, tallers i granges.
Característiques: Similars als comuns, però fets amb diferents metalls. Els més usats foren l’aram i el zenc. Alguns portaven la nansa, broc i galet de llautó.
Àrea de producció: Catalunya
4.22. Càntirs de fusta i suro
Ús: Per a transportar i beure aigua, normalment en fàbriques, tallers, granges i, en general, allà on no eren aconsellables els càntirs de terrissa per la seva fragilitat.
Característiques: Similars als càntirs comuns, però fets amb fusta, el que els feia més resistents als cops, si bé no refrescaven l’aigua.
Àrea de producció: Catalunya.
4.23. Càntirs de fireta
Ús: Servien de joguina per als infants. Actualment han derivat en càntirs “miniatura” per a ús decoratiu. També s’inclouen els càntirs xiulet, anteriorment usats en festes religioses com el dia de Corpus Christi.
Característiques: Similars als comuns però de 2 a 5 cm d’alt. Són la mida més petita que es fa.
Àrea de producció: Península Ibèrica.
4.24. Càntirs de torre i de campanar
Ús: Ornamental i de representació simbòlica del concepte d’elevació.
Característiques: La part superior del dipòsit està sobre-elevada, formant una torre. Els de campanar s’obtenen mitjançant la superposició de nanses.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Destaquen els de Tivenys, Tajueco (Sòria), La Rambla (Còrdova), Ocaña (Toledo) i els anomenats “de filigrana” d’Alba de Tormes (Salamanca)
4.25. Càntirs de bateig
Ús: Usats en la cerimònia religiosa del bateig dels infants.
Característiques: De mida similar als d’infant, però més decorats. Tenen una capacitat inferior al litre i uns 15 cm d’alt. Alguns d’ells, com els de l’Alcora (Castelló) tenen forma de corculla, símbol del sacrament de bateig.
Àrea de producció: Catalunya i País Valencià.
4.26. Càntirs d’ànima
Ús: Ornamental i de representació simbòlica de l’ànima interior, en contraposició al cos exterior. També se n’havien fet servir envernissats en negre com a senyal de dol.
Característiques: Càntir de doble cos, un exterior i calat (amb obertures) i un d’interior que és el que realment conté l’aigua.
Àrea de producció: Catalunya i País Valencià.
4.27. Càntirs decoratius
Ús: Ornamental
Característiques: Càntirs amb diferents formes i acabats destinats a complir una funció estètica, especialment destinats a les classes populars. Molts d’ells són realitzats a motlle i ricament decorats.
Àrea de producció: Tota la Península Ibèrica. Molts d’ells són models antics que han estat profusament decorats, sovint amb gust estètic dubtós, per tal de satisfer els gustos d’una gran majoria de població, especialment a partir dels anys 1960 i 1970 en que els càntirs han perdut bona part de la seva raó de ser: un atuell funcional per a transportar i beure aigua. Destaquen els càntirs decoratius del País Valencià, especialment les sèries de Manises (València), Biar i Agost (Alacant).
4.28. Càntirs artístics
Ús: Estètic
Característiques: Són càntirs amb formes i decoracions variades, que sovint segueixen els corrents artístics de cada època. Molts d’ells són realitzats per grans artesans i artistes de reconegut prestigi. Normalment, les tècniques emprades són més sofisticades que amb les peces utilitàries, com la doble cocció, modelat a motlle i per colatge, ús d’esmalts i vernissos novedosos, entre altres.
Àrea de producció: Catalunya destaca per produccions molt acurades des de finals del segle XVII. Són remarcables els càntirs de pisa del segle XVIII, els modernistes i els d’artistes destacats, com Pablo Picasso.